okonomiyaki

19Gen08

Hola família, avui he anat a fer el passeig de rigor per penjar més fotos, Mateu i Ricard no us podeu queixar.

He estat a Shinjuku, un barri Blade Runner, per la seva estació hi passen cada dia dos mil.lions de persones, no a la vegada, per suposat.

Després he quedat a Shibuya amb els primers amics que tinc, que no siguin de la feina. Dos nois mooolt macos que la Elisa em va presentar per mail, gràcies Elisa i records. Hem menjat okonomiyaki, boníssim i molt divertit, et porten uns bols amb els ingredients, i tú mateix et fas l’okonomiyaki a una planxa que hi ha a la taula. És com una truita peró molt flonja, amb col, alguna verdura i un ingredient que pot ser peix o carn.

Després de molt menjar i xerrar, he anat a fer fotos de nit a Shibuya, amb la il.luminació. Aquí les deixo.

Anècdota del dia: avui us explicaré la història del daruma, el monyaco aquest tan lleig. Daruma era un budista indi que va viatjar per xina, allí va meditar durant 9 anys fins que se li van podrir els peus i li van caure. Els japonesos regalan aquests ninos per any nou i pels aniversaris, sempre es regalen sense ulls, i tu li pintes un ull i demanes un desig, quan s’acompleix li pintes l’altre. El curiós es que no esperen que el desig s’acompleixi de manera gratuita, saben que hauràs de fer grans esforços per aconseguir-lo. El daruma sempre es recupera quan cau, és com un tentetieso, i aixó simbolitza l’esforç i la perseverància. Aquesta tradició m’ha fet conéixer una mica millor la mentalitat japonesa.

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, que jo prou feina tinc….

Una abraçada.

Filed under: Tokyo   |  11 Comments

Harajuku y Aoyama

14Gen08

Com es nota que tinc festa a la feina, vinga a fer fotos i escriure, entre setmana no serà tan fàcil.

Avui és dilluns peró tinc festa, és “seijin no hi”. És una festa on els nois i noies que fan vint anys es vesteixen de vint i un botons per celebrar la majoria d’edat. Les noies amb kimono, i els noies de traje. Van a no sé on, i l’alcalde del barri els hi fa un discurs, després van tots a embolingar-se tota la nit perque ja poden beure. Quin pais, aquí no es dissimula res. Jo n’he pillat alguna pel carrer peró menys de les que voldria.

Per si algú es pensava que m’havia inventat lo de Tokyo i que estava a casa tancada amb l’ordinador, aquí deixo la prova.

He anat per Harajuku un barri de botigues indies, per jovenets, vaja. Després a Aoyama que està al costat, i que és per penya pastosa, chanel, prada, etc. Després m’he perdut bastant i no sé a on he estat.

Bueno demà a currar, aixó ja no fa enveja eh?

La veritat es que aquí es curra un munt.

Un petó per tots, bueeeeno un parell per cada un.

Filed under: Tokyo   |  37 Comments

shibuya

13Gen08

Avui toca shibuya, és un barri del tipus blade runner, que dic jo.

M’he aixecat d’horeta per no pillar l’hora bèstia i tot i així ja veieu a les fotos que és una burrada. És un barri comercial, molt comercial, consumisme en estat pur, peró per conéixer Tokyo s´hi ha d’anar.

El gos és una estàtua d’ Hachiko, un gos que va esperar al seu amo a l’estació de Shibuya fins que va morir, evidentment ningú li va dir que el seu amo havia mort d’un infart. Aquí és tot un símbol de fidelitat. Hi han un munt de nois i noietes joves que queden a l’estàtua.

El més impressionant, el soroll, les pantalles, el caos i l’ordre a la vegada. Aixó és una cosa que em sobta molt. Aquí tot sembla un caos, peró en veritat tothom sap el que ha de fer, hi ha un ordre absolut sobre les coses, és molt estrany. Després de molt voltar i comprar-me una jaqueta, està fent un fred de collons, a dinar. Un ramen, és una sopa que porta fideus, verdures, carn o peix, algues i a vegades un ou. No m’ho he pogut acabar, pero la sopa calenta m’ha refet.

Una cosa que també em sobta és el preu de les coses, tot és més barat, o tinc molta sort o aixó de que Tokyo és car és una llegenda del passat. Floreta, les converse a menys de 30€! i de tots colors. Després del ramen i caminar una mica més he decidit tirar cap al meu barri, tranquilet i personal, com un poblet, i us he fet un petit seguiment del camí que faig cada matí, també us ensenyo la meva habitació, ara que està endressada…

私はほしいと思う ( segur que esta mal escrit…. gomen nasai )

Filed under: Tokyo   |  3 Comments

ja soc aquí!

12Gen08

Hola a tothom!

Despres d’uns dies recuperant-me del jet-lag, ha sigut duríssim treballar amb japonesos sense haver dormit, per fi tinc temps d’escriure.

No se per on començar, aixó és al.lucinant, cada tres carrers canvia el paisatge, i pots passar del més pur estil blade runner, a un barri de casetes i botiguetes de barri de lo més tranquil.

Començo pel primer que vaig veure, la feina. Em va venir a buscar el Leo, un jefazo la mar de simpàtic, és de Flint, Michigan. Em va portar a la feina, un edifici inmens en mig de molts edificis inmensos, a l’empresa treballa moltíssima gent i tots han sigut collonuts amb mí. Estic molt contenta, al cap i a la fí és on passaré més hores.

Segon, el meu barri, Jujo. En Miura san em va acompanyar a casa, aquí és moooolt fàcil perdre’s. El barri em va encantar, he penjat unes fotos pero ja en faré més un dia que no plogui, canvia molt.

Per cert avui dissabte, he anat a fer un volt i s’ha posat a ploure i de seguida he comprat un paraigües, aixó és un missatge en clau per les napolitanes, je,je…

Visc en una guest house amb cinc noies, peró només he vist tres. Són molt simpàtiques i preguntones, com tothom aquí. Allà on vaig em parlen en japones i quan veuen no pillo res, em comencen a preguntar un munt de coses en anglés macarronic, com el meu. Són molt amables, si et perds o busques alguna cosa només has de preguntar, si no ho saben, t’ho busquen. I sempre riuen, allà on vagis et somriuen i aixó s’agraeix.

No tinc gaire més a explicar, perque aquesta setmana bàsicament he treballat, pero ara tinc un cap de setmana de tres dies, ja veureu el dilluns, je je

Només una aventurilla més, vaig agafar el tren a les vuit, normalment el pillo a les deu i quart, l’hora punta. I sí, és veritat, si no queps al tren uns tios amb guants blancs t’empenyen fins que entras, peti qui peti ningú arriba tard a treballar.

Doncs res més de moment, un peto molt gros a la meva família i als meus vaqueros!

Per veure les fotos, cliqueu la imatge.

Filed under: Tokyo   |  12 Comments