charly don’t surf!
Que pasa familia!
Quantes coses per explicar, ara feia molt temps que no escrivia. He estat molt liada, no he parat.
Vaig anar a Kanazawa amb una amiga, ens ho vam passar de conya, un cap de setmana pel Japó de veritat. A vegades tinc la sensació que despres de quasi un any a Tokyo no hauré vist Japó, és com si estigués en un pais dins d’un altre, en quan surts de la megaurbe et dones compte de que Japó existeix i està fora de Tokyo. Kanazawa és una ciutat petita a l’altre banda de la illa, al mar de Japó, plena de temples i cases de samurais, barris de geishas, mooolt guapo.
Després del cap de setmana m’esperava una altra realitat japonesa, el curro. Havia demanat un dia extra de vacances, lo que em va suposar treballar 12 hores durant quatre dies. Al final vaig treballar més que si hagues fet el dia. Malditos limones.
Peró va valer la pena, el Roger va arribar i als dos dies, cap a Vietnam, 9 dies al paradis.
Vam anar cap a Ho Chi Mihn, l’antiga Saigon, per arribar-hi vam fer escala a l’origen de totes les coses conegudes, Taiwan. Despres de set hores de vol i un parell d’aeroport, ja hi erem. A l’avió em vaig trobar amb un amic del curro, vam sopar amb ell i vam fer unes rises.
Saigon em va flipar, és el caos absolut, molt diferent de Japó, l’altre cara d’asia.
Vam anar a Hoian, un poblet del centre i a Hue, una ciutat petita del mig. Ens va flipar peró se’ns va fer molt curt, vam decidir que tornariem i veuriem Tailandia, Camboia i Laos. La gent és collonuda i auténtica, recomanable 100 per 100.
El pobre Roger va agafar 8 avions en 12 dies, queda demostrat que ja no té por als avions. A més vam enganxar un tifó de tornada i vam patir les pitjors turbulencies que em tingut, fotia molta por, i el Roger es va portar com un campió.
Després a currar un altre cop, i el cap de setmana a passejar i sortir, tothom volia veure al Roger, la gent que ja el coneixia i gent que el volia coneixer, tot collonut.
Bueno ja us anire explicant batalletes vietnamites i japonesas, peró poc a poc, no us fotre la chapa.
Un petó molt gros, ens veiem aviat.
Filed under: Tokyo | 22 Comments
Cerca
-
Actualment estàs navegant pels arxius del bloc Ruth-san a Tokyo .
Ruth, joder,
quina emoció,
tot plegat…(tingueu en compte que és diumnege i estic de resaka…!jeje)
El que expliques del vostre viatge,
el comentari de la teva mama (qué mona!)
el pisto…aprofito aquí mateix per a felicitar-lo,
ENHORABONA i molta energia que us envio!!
Petons,
Lina
Ningú vol participar a la porra?
Doncs s’ha acabat, les anxoves per a mí. Sosos.
And the winner is……………………………………………………………………..
DOS NENS IDÈNTICS!
Toma ya!
heeeeey!
dos nenes i dos nens, ja es va equilibrant la cosa, just a la fusta germanet!
Hola Ruth, Hola Roger
Sort que sabíem per altres fonts que ja havíeu tornat del Vietnam! Ruth veig que estàs aprofitant per viatjar al màxim abans de tornar. I tu Roger ja saps: no vols caldo, doncs dues tasses. Bromes a part, contents de saber coses de vosaltres…
El Guillem us vigila els gats puntualment, ara no crec que els faci gaires carantoines!
Avui toca nit galàctica, ja veurem perquè com cada Mercè la pluja està fastidiant una mica!
No puc acabar aquest post _si ja té clar que és_sense respondre al teu germà Jordi: no volíem participar a la porra perquè a la vaca ja teníem clar que serien nens; ja fa dies que ha començat la llegenda dels bessons del Pistu i de la Marta, vaja com els zipi-zape!!!Moltes felicitats Jordi i Marta, i a cuidar-se per agafar forces, Marta.
Vaja Ruth que ara si que és la cuenta atrás de veritat, petonets als dos!! Ja veus que aquest blog dóna molt de si.
Hola R&R!!!!
Ke b!!, ja tocava llegir alguna cosa… sus trobava a faltar! Tenia moltes ganes de saber de valtros. Més que de escriure, perque no tinc molt a explicar… Vaja, res. Poca inspiració… y malos momentos…
Vigila i cuida’t, que necessitan una super-tieta sensera.
Mil petons de iaia a cada galta de la cara. Per tots dos.
Ei! quina sort, el pistuletes ja te un equip de futbolsala… serà una familia amb molt recursos… oi? oi!
Chao Vakera!
man cambiat el dibu!!!! wht c i do?
Benvolguda Jordina,
quan et refereixes a altres fonts que us havien informat del retorn del Roger i la Ruth del Vietnam… podries concretar? Tens contactes amb el Vietcong? Han reobert la ruta Ho Chi Min? Torna el comunisme?
Això va per a tots/es: Menys catxondeo amb els bessons o em presento amb tota la família (Misto inclós) a berenar!
Joer, iba a felicitar al pisto pero tras la amenaza ya no se yo… Bueno, felicito a la Marta que te mes seny
Me alegra ver que continuáis vuestras andanzas por esas rutas de dios (con minúsculas). Que envidia, yo casi tengo tantos km hechos como el Roge (o más), pero lo mio va de Gelida a Barna y tiro por que me toca.
Por cierto Pisto, yo también acabo de ser padre, tengo un cachorro de mes y medio que no me deja dormir, que no para de morderme los calcetines y esconderme las zapatillas y que para colmo de males (y eso si que me jode) me hace levantarme temprano por la mañana.
Que ganas tengo que se haga grande y se independice. Encima es cachorra. En fin, Jordina, cuando necesite un canguro ¿puedo contar con Guillem?
Hola Ruth i Roger,
com que veig que no dieu res, els altres continuarem a la nostra.
Apreciat Pistoletes!
No deixis de tenir-nos informats sobre l’evolució de la teva família!
Amb el que et va costar fer canviar la forma del calidoscopi, que et va haver d’ajudar el Misto i ara ja ho fa sol!!
Querido Enkil,
lo del canguro no lo veo tan fácil, ya sabes que fuera murallas!
PD: molt bé Roger perquè has canviat el fons i ja podem escriure sense problemes.
A veure parelleta de novios si ens escriviu alguna cosa, ni que sigui ràpid!
MOLTS PETONS ALS DOS!
eiiiii!
que us estimem molt!
ja se que ultimament no escrivim gaire, pero enteneu que el roger està de vacances i jo treballo mes que una mula comunista, porto unes setmanetes que no em deixen ni respirar, es un conyas perque esta el roger i sempre vols fer coses, pero que sapigueu que us trobo molt a faltar, que ja tinc ganes de fer el viatget amb les meves nenes, per cert em de decidir on anem, per mi m’apunto a on volgueu, que ja he voltat prou. En serio la cosa per aqui esta “busy”, o lo normal al japo, anem de cul, com sempre, us estimo molt i us trobem a faltar mes que mai.
petons
ruth
El roge está de vacances?? Pos muy mal esa respuesta, lo suyo era: “ei, es que el pobre roge todo el día con la fregona, los platos, la lavadora, sacar al chucho imaginario, la DS, los mailis, barrer, comprar en japozinglis, no te temps de res…”
Jordina, dile a Guillem que fuera murallas hay vida!!
correccio, el roger tambe treballa, je je.
pero tambe te temps per veure coses i anar a voltar, vaja lo que m’agradaria fer a mi….
petons
Pels que doneu tantes voltes: Recomano la lectura de “la playa” . ke ve a dir…:El paradís no es troba en cap lloc concret d’aquest puto planeta, el paradís el formen els TEUS, allà on estiguis. Aneu gastant, aneu… Visca la crisis! Qui gasta ultim… gasta millor?… INSENSATOS!!!!
Jo també viatjo. M’en vaig a tumar pel… dijous de vaca….lere lerele lere….OOOOleé.
Un altre torn a la vaca sense tu… Torneu ja!!!
ROGER, acabes de pujar al primer graó de l´escala de cunyats, turbulències i vas aguantar??? Ets el meu heroi, encara recordo el túnel del teeerror del tibidabo, si no arriba a ser per tú no l´explico….
Ara tens la responsabilitat de primer cunyat, això implica: un plan de guarida perfecte en cas de terratrèmol, unes trenta hores de cangur, i el càrrec de treure´m de marxa quan vingui a Barna.
La càrrega és feixuga, Roger, ja ho sé, però tot té la seva recompensa, tens dret: a tiveri guapu quan vinguis a casa,a no agradir-te ni física ni verbalment (la més difícil, sé que t´agrada), i a seguir estimant a la meva germana com fins ara, ja no dic res mès.
Ara perquè no sigui dit, a mí no m´agraden els mals rotllos. També haig de dir que la Marta s´ha guanyat el primer premi, és a dir, en aquest cas, s´ha emportat el primer i el segon together.
Marta estic amb tú. Una mica lluny, a L´Escala.
Fora bromes! Us estimo molt, quan em pregunten quants germans tinc, dic 4, (en aquest cas igual que el vostre número de fills multiplicat per un, perdó, però el sarcasme dorm sota el meu coixí)
Que sou els millors pares del mon!!!!, Per cert, Marta, prometo, de tant en tant, quedar-me´ls tots quatre, privilegis del primer lloc de cunyada.
Ara, això sí, vull en Roger aquí perenne, d´ajudant, només faltaria…
Perdona, Ruth,
a la foto nyam-nyam, li han posat talls de pebrot vermell, d´aquell del morrón, als ulls de les salamandres aquestes, no?
Ho sento, sóc la germana cutre i m´acabo de fumar un porro, què passsssssssa?
Ah, per cert, m´han robat dues plantes de marihuana del terrat, òstia puta, quina putada.
Me n´han deixat una, algu és algu.
Ho sento pels que havia subministrat, però aquest any estem a dos veles.
La puta mare que m´ha parit, l´any que ve en planto vint, esteu tots convidats al bateig.
Otro año serà.
Estimada cuñaaaaaadaaaaaaa nº 1. Em sento molt afalagat per la teva lloança de mi. Nogensmeyns saps que faré tota els kan-gurus que facin falta i t’acompanyaré per barcelona quan sigui menester.
Visca tokio, visca tot, visca la mare que em va parir!!!
Fins aviat.
germaneta meva!
torno al novembre amb ganes de veure’t, la primera setmana no pero la segona vaig cap a l’escala, tinc moltes ganes de veure-us, a tu a la queralt a l’eudald i fins i tot al david, es conya david, us trobo molt a faltar. us estimo moltissim!
nos veiem germaneta!
RUTH, QUÈ FAS DESPERTA A AQUESTES HORES??????????’
FES EL FAVOR…
PERRRRR FAVOR