Hola família!
Suposo que molts haureu començat vacances, quina enveja, jo res fins al setembre. Com que el Roger ve i jo tinc una setmaneta he decidit que anirem a Vietnam, al final surt més barato que viatjar pel Japó. Tinc moltíssimes ganes d’anar a Vietnam amb el Roger.
Quantes coses han passat, ja sabeu que el meu germà està “emprenyat”, quina il.lusió.
Jo per aquí la veritat es que començo a aburrir-me, tanta feina, després sortir, al final sempre és el mateix. Al novembre tornaré a Barna amb moltes ganes…
Ahir vaig agafar la meva super camara nova i vaig anar de rebaixetes pel meu barri preferit de Tokyo. Shimokitazawa és molt guapo, no surt a les guies per tant pots caminar més tranquil, i és molt auténtic. És un barri ple de botigues de segona ma, i bars, i hi ha molt bon ambient, pràcticament tots els carrers són peatonals, perfecte per passar el dia passejant. A més hi han terrasses, cosa molt estranya aquí. M’encanta seure a una terrassa i veure passar el dia. És agradable parar una mica i deixar que el món és mogui sense mi.
Total que al final vaig comprar-me un munt de roba i vaig passar el dia de conya. Cap a la tarda vaig quedar amb uns amics i vam anar a sopar per allà mateix. Vam anar a un izakaya, és com un bar de tapes peró a la japonesa. Aquí fan una cosa que es diu nomejodai, pagues una quantitat fixe i beus tot el que vols durant dos hores. Molt perillós.
Després vam anar a la festa de comiat del Brett i la Melissa. Ho van fer al bar del Joji, a Roppongi. Roppongi és el barri que menys m’agrada de Tokyo, ja veieu, un dia molt complet. Fa pena quan els amics s’en van, els trobaré a faltar, sobretot a ella. Us penjo fotos d’uns quants amics, aquests són quasi tots del curro, ja veieu que no hi ha gaire japonés, potser per aixó no hi ha manera d’apendre l’idioma…
També us penjo unes fotos de la parada de bus, és mooolt cutre, no sé em va cridar molt l’atenció.
Bueno, petons per tots, i aviam si m’expliqueu que feu per vacances, que sóc una mica masoca…
Fins aviat!
Filed under: Tokyo | 10 Comments
Cerca
-
Actualment estàs navegant pels arxius del bloc Ruth-san a Tokyo .
Hey!hey!ruth….ja queda menys, per tornar-te a veure.
Com ja deus saber….estem preparant el tema “Shirakane-Takanawa”,
el divendres que ve, el gravem al estudi dels locals, i al estudi del Aimar
les veus.
Amb paraules com “Shimokitazawa” “izakaya” “Shirokane-Takanawa” “nomejodai” “Roppongi”…….la inspiració(cortapega) que em ve, no acabaria mai….(molan mazo les paraules en japo)..
be Adeu ,
uns petos i tranqui que ja tens al Roger aqui mateix…
PD: aneu amb compte con los charlys en el viet-nam estan por todas partes!
Si et serveix de consol, jo encara curro. Estic fins als ous de pasqua de tant treballar!!!! No puc més. Sort que em resten 11 hores de feina i ja plego. Les faria totes de cop per acabar el mes aviat possible. Demà ultim dia i pa kasita.
Passaré tot l’agost amb el Rok. Platja i piscina a Creixell (near Opisso’s house) a veure si em pesca una chati morta de gana o algu… Per cert, res d’enveja: Treballes un temps al Japo, reconeixement laboral, et ve a veure el teu Roger two times, tens el millor blog de colegues, i viatges al Vietnam… Ja m’agradaria… Per cert! no compris molt que per aqui diuen que hi ha crisis… Molts petons i a disfrutar guapississima !!!!
Bueno, yo sigo por aquí, ni Vietnan ni Pamplona. Barcelona, que está hasta la bandera de guiris en el centro. Pasando calor (aunque hoy ha refrescado) alternado Barna con Gelida (yavestú) con algún día de playa y dejando la vida pasar (que no es poco). Tu ya lo tienes superado, así que nada de agobios, en menos de lo que te des ni cuenta ya estás de ronda por la vaca, además ahora que tendrás canción (en realidad dos) vas a ser la reina dels concerts dels colegas je!!
Petons guapa
Ruuuuuuuuuuuuutttttttttthhhhhhhhhhh!!!!!
Quina meravella!!!
El Roger torna cap a los japones iiiiiiiii…… al
Vietnam!!!!
Nena,
he estat a Croàcia amb l’Alvaro,
ha estat tan de puta mare,
que al arribar he necessitat uns dies per reaccionar de la òstia que m’ha fotut Barcelona,
quin agobio!!
però ja estic recuperada,
sempre em quedarà el record…….
aixecar-te pels matins,
sortir de la furgo,
i fotra’m un bany al mar…….
ENGANXA tia, és
una passada!!!
Que tink ganes de veure’t,
que segueixis disfrutant,
que alucinis al Vietnam,
que UN PETÓ MOLT FORT!!
Lina.
hola germaneta, m´imagino que ara esteu al vietnam, passeu-s´ho molt bé que us estimo molt a tots 2.
i no facis gaires brometes amb l´emprenyamenta den Jordi, perquè ja saps a qui li tocaré fer de cangur, tú i jo tenim tots els punts
no t´espantis, sempre pots tornar al japó
ja ja ja
Hola Brava!
jo feia molts dies que no deia res (mala). Si estàs pel Vietnam deus anar plena de picades de mosquit (je,je) “maldito limón”. Quina enveja ahhh!
Jo he estat amb el Jeroni ( un nòvio estupendu que tinc que, per cert, no sé si coneixes) a Còrcega i Serdenya amb una furgonetilla i ha sigut preciós, 100% mediterrani. Serdenya ens ha molat més que còrcega i no per res, només perquè que els francesos són uns sosos del copón, però tenen una illa maravellosa.
I ara comenceré el cole i ja hi serem pel tros… sant tornem-hi! estic nerviosa però il.lusionada. I el nerviosisme anirà augmentant durant el curs i l’il.lusió anirà baixant. Això ja m’ho conec!!
Què més? ah! que aquest any torna a haver-hi sortideta … i que t’estem esperant. Tenim algunes propostes al cap i ja considerem que hem creat la tradició. Sabem que caldrà emborratxar fort al Roger perquè puguis marxar uns dies cap a la primavera. ja ho tenim tot previst.
Jo vaig enterar-me de l’emprenyada del teu germà per la Joana, moníssima!. Ens vam trobar a tota la família a l’escala fent un gelat i com qui no vol la cosa ella ho deixa anar: “la mama té dos bebés a la panxa!!” i jo que em pensava que em parlava del gelat de pistatxo que s’estava menjant… li dic: “què dius? que tens cucs a la panxa?” i llavors ho va repetir i vaig veure les cares i ai…
Bé carinyet, doncs ens expliques el què de Vietnam. TTmo i cuida’ns el Roger!
hola filla meva, estic molt emocionada, conto els dies que falten per el dia 23 de novembre, per poder-te abraçar i apretujar molt fort, suposo que estareu tornada o no tornada del vietnam, iespero que us ho hagueu passat molt bé, petons per tots dos, fins aviat.
Este post también me suena, y se que estáis ahí ya, que me lo ha dicho un pajarito
Hola mare!
Estimat Enkil, què és un post?
Ruth, Roger… us estimo.
Per cert, aquest dilluns possiblement ens diran el sexe dels bessons/es. Què us sembla fer una porra? Entre els encertants sortejarem un pot d’anxoves de L’Escala! (aprofiteu que ja no queden gaires) És gratuït.
Voteu.