calor
Tokyo, ciutat de contrastos, quan vaig arribar feia un fred de mil dimonis i ara no pots ni respirar.
Fa molt que no escric, estic molt mandrosa i molt cansada. Ara he tingut un cap de setmana de tres dies que m’ha sentat de conya. Bueno demà, torna a començar, pero al menys he pogut desconectar el tarro una mica.
La veritat es que paro poc per casa, m’he comprat un camaron de la isla, una kiss x2 de canon, no puc parar de jugar. Ara començo a fer fotos realment guapes, encara no he penjat res perque estic aprenent com funciona, i el manual en japones que tinc no m’ajuda gaire.
A part d’aixó, intento anar a la platja tot el que puc. Amb l’estiu la ciutat es fa dificil, massa gran, massa calor, massa ràpida. He anat a un parell de platges, una a prop de tokyo, que semblava lloret de mar. I una una mica més lluny que m’agradat bastant més.
També he conegut gent nova, espanyols. Molts guais, i molt tranquis.
Bueno, us penjo fotos varies. De shimokita, un barri molt guapo i tranquilet, d’estudiants. De la platja lloretosa. I d’una sessio de fotos per una dissenyadora que vam fer a casa en plan casero. La noia em va regalar un cendrer fashion que segurament no faré servir mai.
Ara intentare escriure més sovint, amb la nova càmera tinc moltes ganes d’anar a llocs i aixó ajuda per escriure, si no, a vegades no se que dir.
Del que tinc ganes ja és de veureus i parlar amb vosaltres en directe, ja queda menys!
Un petó molt gros i una abraçada.
Filed under: Tokyo | 9 Comments
Cerca
-
Actualment estàs navegant pels arxius del bloc Ruth-san a Tokyo .
Ei Ruth!!! Altre cop soc prime!!!!!!!!!!!!!! o primo? Segur que t’ho passes de conya per japolandia, però res a fer ni comparar amb el super concert d’AUDIO i Subershiva 77. Tranki, ke la gent que va assistir al SummerCase festival tambe se’l van perdre… allà ells. L’Aimar el va filmar, o sigui que… ja es pot estar enrollant. El Roger va reclamar la teva pressencia en públic i va tocar de connnyya, i el grup del teu tete… no puc dir res més que: visca el Punk!!! Llastima que s’ho prenguin tan de trancs… (volem més volus!).
Així que a la platja? No t’esteràs possant morena?
Es fa topless al japò? i nudistes?
No veig cap partidàs de palas a la platja. Ke no juguen?
El video dels teus colegas pets, o no s’enten, o no m’entero…
Be, guapississima. Ja tornaré a escriure. I tu no triguis tant! (ni a escriure ni a tornar cap aki). T’esperem impacients. MIL petons
SUBERSIVA. coñe!
Tranqui Ignasi, Subershiva quedaba molt fasion ejeje
Ei ruth, com va tot). Les platges són de sorra fina estil Salou?? Per aquí també fa calor, encara que el dia dels Àudio gairebé ens congelem amb l’aire condicionat del Sidecar, pero quin gust nena. Així que t’has comprat una cambra súper guay del paraguai?? jejeje, a veure si veiem aviat aquestes fotos. Cuidate i per a la calor ja saps, Pay pays d’aquests
HOLA, HOLA!!
Ja sé que no és un consol, però aquí també fa caloreta, estem a la famosa canícula! Volem fotos de les platges, segur que no tenen res a veure a les de l’Escala, eh? Ara tampoc et passis amb el moreno, que per les terres que estàs això no s’estila gaire. Ja veus que el teu blog dóna per molt, hi ha gent que s’inspira per fer cançons, per cert molt xula, suposo que no tardaràs a sentir-la!
Aquí la gent ja comença a marxar de vacances, a mi em queden 1 setmana i mitja!
Així que tens amics espanyols, per fi pots parlar una mica amb algú que no sigui en anglès.
Molts petons i fins aviat! Que ja queda menys
heeeepa!
conciertazo, que guai!
us trobo mooolt a faltar, aqui hi ha molta festa pero res a veure amb la meva vaqueta, je je.
les platges res a veure,una cosa que m’ha sorpres molt es que l’aigua esta calenta. Deu ser pels volcans.
Ahir vam tenir un terratremol dels gordos., ens vam espantar molt, tota la casa es movia i feia sorolls…quin cangueli.
petonets
hola Rut,
doncs sí, el concert va estar molt bé. De fet m’ha canviat la vida. Si fins ara les meves intervencions al blog eren més properes a un troll, a partir del concert, i més concretament dels coros melangiosos del nostre apreciat Roger, utilitzaré un to suau i caramelós.
Us estimo a tots i a totes.
Marxem de vacances. Mar i muntanya, com els escamerlans i el pollastre.
Au revoir jolie mademoiselle.
El pisto ja es posa tou… kin papa més dolç!! Aki els pringats seguim treballant. Ruth, en Roger ja m’ha explicat les maxacades que et fan. Aguanta fort, que queda poc i ademés vindrà en Roger ha fer-te l’ultima visita. Si es pasen molt, ens ho dius que els hi enfonsem l’illa. Molt petons, records i disfruteu de les vacances tant merescudes… Ála, a la bartola.
Pisto: a treballar, que volem més nous temas i un proper disc d’or penjat a la vaca…
Per cert Ruth amb tu no faig tractes que segur surto perdent, ejecutiva agresiva… es coña.
qui s´està passant amb tú?
però, no saben qui és la teva família?
pobres desgraciats, estan de sort que la calor m´aplatana
per cert, encara no havia vist les fotos del mercat de peix, com es deuen menjar els cagarros de mar?, tipu xuxu, ensucrats?, no se m´acudeix una manera millor
petons de la teva germana siciliana
i vigila que no et vingui jo a buscar
Hola Ruth!
Ja estic a menys d’una hora de començar vacances! No t’ho dic per fer-te enveja,eh? només que no sé quan tornaré a escriure’t, ja saps que no som gaire de cafès o cyber, ara mai se sap, perquè l’estiu passat a un bar de Gerri tenien internet i tot!
Aquí ja fa una calda de padre muy señor mío, cada vegada queda menys gent i a la vaca ja no si pot estar; res que no coneguis.
Tu res d’agobiar-te i menys ara que tornaràs a tenir companyia. El novembre està aquí mateix i tenim molts sagitaris per celebrar.
Petonets!!!