un dissabte festivalero
Entre pluja i pluja va fent bastants dies de sol, molta calor humida i paraigües de tant en tant.
Ara començarà la estació de les plujes, sembla una ironia, si no ha parat de ploure desde que vaig arribar.
Peró quan fa bon temps la ciutat es preciosa, hi han molts festes al carrer, la gent està contenta i sobretot ja no fa aquell fred que els mediterranis portem tan malament.
Us deixo fotos del Sanja Matsuri, no us explico que és perqué el Roger ja ho ha fet al blog, no és questió de repetir-se.
Millor us explico una mica com va tot.
Ja ens em canviat de pis, ara visc a Shirokane Takanawa, al costadet del curro. La vida et canvia quan no has de pillar el metro cada dia, anar caminant a la feina és collonut.
També he oblidat el stress de l’últim tren. Quan vivia al nord havia d’agafar l’últim tren de les dotze, és un conyàs. Si el perds no tens alternatives, has de pagar un taxi, que és molt car o un hotel, que és més barato que el taxi peró no mola. Ara estic a tirar una pedra del centre, puc anar a sopar i fer una cerveseta i no cal que sorti fins les cinc del matí. Una alliberació.
El company de pis també ajuda, l’Ale és molt tranquil i molt bona gent, fàcil de conviure.
Sembla que tot va molt millor, ja no estic tan perduda com abans, ni tan sola.
El Roger se’n va d’aquí una setmana, ho passaré malament peró al menys no entraré en depressió profunda, aquest temps ha sigut collonut, ens ho hem passat de conya i seguirem parlant per skype, ara de gent que ell també coneix i de llocs que ha vist.
Us trobo molt a faltar, aviam si algú s’anima a venir a veurem, que aixó és molt guapo i no és tan car com diuen.
Un petó i una abraçada colectiva!
Filed under: Tokyo | 4 Comments
Cerca
-
Actualment estàs navegant pels arxius del bloc Ruth-san a Tokyo .
Hola Ruth!
quina sort que ja no hagis de quedar-te fins a les 5 del matí de marxa! Però ara no perdis l’entrenament perquè quan tornis no aguantaràs els turnos vaqueros, que tenen fama per alguna cosa!
Ara hauràs de penjar fotos del nou pis!
Quina ilu veure’t en vídeo ni que sigui!
Molts petons i disfruta del bon temps i de les festes-romeries populars!A veure si algun dia aconseguim parlar per l’skype.
A veure quin calidoscopi em toca!
Ara acabo de veure que sempre surt el mateix, que llestos que són aquests d’internet
hola jordina!
aquest pais es la hostia, es dir lo del bon temps i portem dos dies plovent i amb fred….
haureu de fer-me un reentreno dels turnos, quines ganes que tinc!
amb la mandra que em feia fer turnos abans, ara mataria per fer-ne un i veure-us les cares
un peto molt gros
Hola cunyaaaaaa!!!!!!!Com estas? Fixa’t a quina hora t’escric, son les 8′45 del matí del dissabte. Tant llegir que si torns de la vaca per qui que si torns de la vaca per allà, res res això si que és un senyor torn, “peleles”.
Ara sento a la Martina que està fotent com una especie de pseudo crit que s’asembla mes a una porta rovellada obrint-se. Aquesta setmana he estat una mica de mala llet, doncs han assigant les places de funcionari que podien haver estat meves i no m’a tocat més remei que disimular i fer veure que m’alegrava mogollon per els altres companys de la feina .CAPULLOS!!!!!!
Bé,princesa mononoke(ho com es digui) un petonas.