estic viva!!!
Bones!
Per fí m’he pogut conectar, encara no tinc internet pero quan fa mooolt bon temps m’arriba senyal d’un veí. Aquí el bon temps dura poc o sigui que aprofito.
Moltes novetats, ja estic al pis nou, de debó que ha sigut duríssim, unes setmanes molt llargues i desagradables, pero ja està. Ara visc a Oji Kamiya, un suburbi de Tokyo, està a Tokyo mateix peró al nord. En mig hora de metro estic a la feina, aixó es molt guai quan treballes tant. El barri no és res de l’altre mon, peró a mi ja m’esta bé, tinc un bon super al costat,i si necessito res puc anar caminant a Oji, de conya.
Ara començo a tenir temps per mi, ja han caigut algunes marxes tokyenses, no estan gens malament. A més comença a tenir coleguilles, fins i tot un japones que te un bar cuba on es serveix menjar mexica. Tot una trovalla, aqui hi ha gent molt guai, entre mig de la multitud pots trobar gent de puta mare. Al principi costa, hi ha molta gent peró tothom va amb pressa, es difícil canviar el xip, pero al final sempre te’n surts, suposo que a una ciutat més petita és més senzill.
Us penjo moltíssimes fotos, del pis, de varies coses i sobretot de yoyogi park. És guapíssim, un parc on es reuneix tothom, famílies, equips de beisbol, amics, gent de festa ballant, grups tocant, rockabillies, gent que treu el gos. És un lloc on tothom és feliç, ningú emprenya ningú i tothom riu, i aixó costa de veure aquí. Els westerns del curro ens em fet asiduus. Sobretot ara que sembla que ja comença la primavera, com canvia tot quan fa sol.
Res més, un petó molt gran i fins aviat!
Guillem m’ha agradat molt el teu comentari, peró encara falta una mica perque torni a fer turnos…
Filed under: Tokyo | 21 Comments
Cerca
-
Actualment estàs navegant pels arxius del bloc Ruth-san a Tokyo .
Ei!!!!!!!!!
Tens la bústia com l’aniversari de la vaka!! jeje 3/03
Ostia…m’encanten les coincidències!!
Un petó guapa!
La primens!
jeje
Lina
Veo que ya te habías percatado del coment de Guillem. Le pudimos también el vídeo que te mando Roge, el pobre lloraba de la emoción con esa voz cazallera suya. Se ha puesto un nick muy cachondo, ya sabes como es. Ya te contarán como fue la calçotada, fue de coña, solo faltó tu conexión a Internet para conectarnos todos contigo, hubiese sido una pasada. En fin, para otra ocasión.
Bueno, ahora ya puedes marujear de verdad en tu casa. No veas la colección de fotos, entre fachas, rokabillis y perros… estas entretenida.
Besos mil.
Hola guapetona!!!! que bonica va ser la calzotá… faltaves tu.
hola estem aquí, a l´escala, amb tots els peques, ja he tornat de vacances, ara m´haig de posar al dia del teu blog, encara no he tingut temps de llegir-ho tot, per cert, on està el comment den guillem?
Hola, Hola
Aquí també tenim els nostres personatges (ja saps que a la vaca qualsevol nit pots tenir sorpreses) però quan veus els de les teves fotos et fa l’efecte que els d’aquí es queden curts.
Atenció sembla ser que han acabat la gravació, ahir va ser el gran dia! Ara segons el Guillem, ell si que ha de tornar un dia un parell d’hores. Això ja és més sospitós…
Ahir van reinaugurar el Benito, l’han anomenat La Ria. De moment pinta molt bé, hi eren tots els clàssics del barri; cervesa i pintxos gratis, pots imaginar-t’ho.
El teu pis pinta molt bé, ara et cal trobar l’Ikea japonès, no? I sobretot guarda feina per quan vingui el Roger, que ja ha començat la cuenta atrás!
No és per fer-te enveja però avui començo vacances- jueves santo- ja saps, anirem a les processons, a veure els manaies i sobretot a menjar la mona. Ja paro que t’estic foten un rollo!
Molts petons!!!!
hola ruuuth, guuuuapa,
hoy fuimos a comer con el Ruger, la Jordi, el Marc y el Guillem a la Creu de no sé ké…al tibidabo…estuve buenisimo y luego alucinante poder
escucharte por tel.
Ahora estamos en casa tomando unas cervecitas. El Ruger ha traido la WI y akí los tengo haciendo cosas raras con los brazos…la tendrías que ver a la Jordi, corriendo como un cocodrilo!!!! muchas risas….lo que no me hace mucha gracia es ke el roger le va a dejar este aparatito al marc….ya lo veo todo el día enwidado.
bueno bonita,
estoy muuy contenta de saber que estas bien.,,,
te espero con muchas ganas también,,,,
la verdad es ke et trobo a faltar molt…
cuidate mucho
petons
flor
hola guapos!
em va agradar molt parlar amb vosaltres, us trobo molt a faltar.
el piset ja esta amoblat, he trobat una botiga de segona ma al barri, no vegis quina cadira de disseny que m’he pillat per dos duros, aqui la gent llenca les coses noves, i a mes son guapes, un chollo.
ja ha comencat la primavera, entre dies de pluja i vent anem disfrutant d’algun dia de sol, i no vegis com l’agraim, sobretot jo.
els cirerers estan comencant a florir, comenca el sakura i la ciutat es pintra de rosa, s’acaba el gris.
petons per tots
merce en quan tingui internet et truco, esta encarregat nomes m’han de donarb la data d’instalacio i ja torno a estar comunicada!
Enga ruth, que estem impacients, jejeje, ahora tendremos dos blogs, porque espero que roge se haga uno, me veo todo el día viendo japos
Aiiiiiiii que se’ns en va en Roger….per uns dies….
Deu estar molt content!! A ell també el trobarem a faltar a la Vaqueta!!
Nena, quin piset més xulo!! Poc a poc vas passant pantalles, tu. Ara suposo que podràs relaxar-te i gaudir una mica. Ja tens els papers i la caseta, ara disfruta del Roger i del Japó.
Per aquí també tot bé. Ens hem de concentrar de cares a la Feria…
Un petó
HOLA RUTH (i gairebé Roger)
Quina ilu que ja arribi el Roger, no? A hores d’ara ja està surcando el cielo!
Que tal el nou piset? Ara hauràs d’enviar fotos amb el nou moblament perquè puguem opinar i criticar,sobretot a la Vaca ara que no hi sereu cap dels dos!
Ja tens internet?
Ara et tocarà fer de guia turística per la ciutat!
Molts petons pels dos i guardeu-vos alguna estona per dir-nos alguna cosa al blog i sobretot envieu algun missatge per saber que el Roger ha arribart bé que el Guillem està patint.
Disfruteu del Sakura!!! (què és?)
Eyyyy, ya habrá llegado el amante de los aviones
ja esta aqui!
i no vegis nomes arribar a veure els sakuras, que son els cirerers en flor. i despres un fieston al giorgi, total que el tio s’ho esta passant de conya!
i jo a treballar, quina enveja….
Hola.
Em presento, soc en Pep i cercant cercant he anat a parar al teu blog. Com veig que vius a Tokyo i hi treballas et voldria fer unes preguntes
Resulta que tinc una oferta de treball d’una empresa de videojocs a Tokyo. M’ofereixen 5000000 bruts l’any i diuen que la quantitat neta al mes seria 324000 yens. Soc enginyer informàtic i tinc 8 anys d’experiència al sector dels videojocs. Tú creus que aquesta quantitat és justa? Es pot sobreviure bé a Tokyo amb aquest sou? És a dir, tenir un pis, sortir de tant en tant i no anar ofegat pels gastos? I encara més, a una amiga i companya de treball també li han ofert de treballar al mateix lloc, pero l’hi ofereixen menys que a mí, uns 230000 yens nets al mes. Tú creus que amb aquest sou es pot sobreviure bé més o menys amb el mateix ritme de vida que jo?
Moltes gràcies, qualsevol resposta m’ajudaria molt
hola Pep, es una pregunta molt relativa tot depen del ritme de vida que portes. Jo tinc un salari que esta entre mig dels vostres, i la veritat es que puc viure millor que a barcelona, tinc un pis per mi sola, pero visc lluny del centre, pago 78000 yens per 25m2. El transport me’l paga l’empresa, aixo es important perque es molt car. Sortir es car pero jo surto i arribo a final de mes sense problemes. El menjar es baratissim, pots dinar per tres euros, 500 yens. Aixo si, mai pillo un taxi per anar a casa, si surto em quedo fins les cinc, et pots arruinar. Tambe pensa que aqui es treballa moltissim, aixo et deixa molt poc temps per gastar diners, entre setmana la vida aqui es feina, i mes feina. Espero que t’hagi ajudat, si necessites res mes ja saps on estic.
Vaya con el Roge, no solo deja colgados a dos grupos sino que encima va a disfrutar como un enano, estando acompañado de un uno de los encantos más grandes de Tokio (sino el más)
Hoola Roger?
Tot bé? explica’ns com tens el cos entre els japonesos… ( a part d’un metre per sobre del seu)
EEEEEEPPPPP!
Ja he arribat! (bé, fa uns dies…).
El viatge en avió molt bé, sembla mentida, pero se’m va passar com si res, fins i tot flipava amb les vistes desde la finestra. Ja penjaré fotos, que en començo a tenir moltes.
De moment no tenim internet a casa, bé, una mica de wifi d’un veí, pero tal com vé se’n va. Desde el dilluns que he estat malalt, vaig agafar un trancasso amb tos i febre, pero avui ja vaig estant recuperat, m’ha quedat una veu una mica cazallesca per això…
Com podeu pensar, de moment estic flipant pepinos amb tot!, no doy alabastro….
Quan tinguem connexió permanent, ja us posarem l’adreça del meu blog on hi podreu anar llegint les meves aventurilles.
Per exemple: aqui el tema escombraries no es tan senzill com anar al container, tot va de reciclatges diversos, pero s’han de deixar molt d’hora pel matí, i com que no es el cas, ara mateix tinc que baixar al carrer en misión “search & destroy basura”, buscant les papereres d’algun combini (un especie de paqui+tot a 100+24h. obert).
Un petonàs mooolt gran a totes i a tots, i us prometo que escriurem aviat!
Vaya, el viaje te va de coña y te pones malo al llegar, tu siempre al revés jejeje. Bueno, esperamos la conexión (con telefónica ya la tendrías jajaja) y tus aventurillas. Disfruta canalla.
Hola Parelleta!
Així que ara tindrem dos blogs, serà bo veure si expliqueu versions semblants d’aventures compartides! Així que a l’avió miraves i tot per la finestra! Valent!!
Què tal va el piset? Feu-vos una foto-postal perquè puguem veure si ja comenceu a canviar…
Vaig una mica d’hora però és el que té no tenir internet a casa i no ser molt assídua als cybercafès: MOLTES FELICITATS!! (no direm edats) .Ojo amb el sake i que disfruteu molt.
Molts petons i aquestes coses.
Ruth s’acosta la Feria d’Abril i no hem assajat res, però tenim intenció d’anar-hi igualment, ja t’explicaré!!
eiiiiii, per molts anysssssss!!!!!!! bandarraaa (va pel roger). T’has escaquejat del convit però t’has perdut els regals. Quan tornis seràs més vell però amb més solera. Una abraçada.
(Aprofito el post de l’enkil i jo també et dessitjo un bon aniversari. En comptes d’una abraçada jo t’envio un petó. Cristina.)
Poc a poc pareix que tot te està sortitn molt be. Me n’alegro molt!! Ja tens un piset per a tu, en Roger per alli i a mes t’he vist molt maca a les fotos, vamos que es nota que tot va sortint com la seda
Una abraçada!