quotidianitat
Hola família!
Aquesta setmana no he escrit perque em vaig quedar sense internet i tinc moltes coses per explicar.
La primera, tinc pis, ja us penjaré fotos i us explicaré una mica millor mes endavant.
La segona, tinc compte al banc, shinsei bank.
La tercera, he anat a un onsen. És un balneari japones, amb piscines d’aigua prou calenta com per bullir una gamba. Va estar de conya, un amic em va portar. Vam anar a Toshimaen, prop de Nerima, el lloc era modernillo, tipo spa. Hi havia una piscina central enorme, i a fora vàries banyeres d’aigua calenta amb diferents minerals. També una sauna seca, i tot a dins d’un jardí japonés. La sensació és fantàstica, el cos calent i el cap fred, feia rasca, així no et marejes. També hi havia una piscina amb aigua molt salada, picava molt. Va ser molt relaxant, perfecte després d’una setmana plena de tràmits i feina.
La quarta i la més impactant. Ha passat, sabia que passaria peró no sabia quan. A la fí ha arribat, he viscut un terratrèmol. No patiu, no va ser fort, només 3.2. Va ser molt graciós perque em va passar al tren, el conductor anava dient coses en japonés, peró com que sempre diuen coses jo tranquila. Després va venir lo bó, dues o tres sacsejades ben maques. La penya ni es va inmutar, jo els anava mirant amb cara d’espantada i res, els tius seguien dormint i escrivint al mobil. Jo em pensava que el tren s’havia trencat i resulta que era un terratrèmol. Quina penya més dura, ni tan sols paren els trens.
Bueno us deixo unes fotos variopintes, n’hi han d’una festa que vam fer a casa, amb les companyes de pis. Va ser molt divertit, com priva aquesta gent, acaven les existencies de la vaca en un tres i no res.
Apa m’en vaig a dormir que demà toca feina.
Salut.
Loading...
hola guapississima!!! ke be t’ho passes eh?! m’alegra veure que dins d’aquest mon tan atapeït i estressant en el que vius, et prens aquests mimus pal cuerpo (clar que si!!)
lo dels tremolors de terra… no se…, jo no ho haguès portat tant be com tu. kins kollons!.
Volia dir que les teves amigues tan rialleres transmeten molta aligria, pero crec que aixo dels somriures d’orella a orella esta molt estès per aquí, no?.
Per cert, jo tambe vull agafar un globus com el del peix. Heu vist quins ulls!! Visca els globus, i els peixos… al mar!
M’encanta saber de tu. Cuida’t moltissim i milions de petons. i per tu tambe roger!
ignasi - 28 Febrer, 2008 at 11:13 pm
PER FI, PRIME!!!!! YUJU!!!(no es cap paraula japo)
ignasi - 28 Febrer, 2008 at 11:15 pm
si que son riallers, per cert vaca en japones es idiota, no es conya
i chin chin, polla
ruthasensio - 28 Febrer, 2008 at 11:39 pm
Vaya Ignasi, me he despistado y te me has adelantado jajajaja Pero bueno, me suda la chin chin jajajajajaja
Ruth, que bueno lo de balneario, que envidiaaaaaa. Así me gusta, que te relajes. Lo del terremoto es una pasada, supongo que están tan acostumbrados que ni se inmutan. Yo estoy ahora viendo al Buenafuente que ha salido con la tata golosa y su nuevo hit, “Eh, aha, toma la pastilla, eh haja dame la pastilla…pastilla del amor” Hay que joderse con las horteradas. Nosotros somos más serios, y… !!!tenemos un nuevo hit!!! cuyo estribillo es… Sayonara Ruth. Ahora falta el resto de la letra, a ver si nos ponemos con el Roge y la sacamos. Va por ti morena
enkil - 29 Febrer, 2008 at 9:21 am
heeey!
Tengo un hit!
Me lo pondre en el mobil.
Por cierto me pillao un mobil con internet y mail. Y baratito no como ahi, que rabia cuando sales y ves lo pringaos que somos, nos estan sangrando….
Un beso muy grande Jose.
ruth - 29 Febrer, 2008 at 8:45 pm
Hola Ruth!
Que feia molts dies que no escrivia, que no vol dir que no ho llegís!
Nena quina sensació més rara deu ser viure un tetratrèmol i veure que ningú s’immuta!
No em diràs que a la festa et vas currar la tortilla española, olé , sí señor!
Un altre tòpic que m’has d’aclarir, com els diferencies? Jo per les fotos veig alguns molts diferents però la resta s’assemblen molt,no?
I una altra cosa que em fa flipar com encertes el tren que has d’agafar si està tot en japo?
Com va la nova caseta? Que aviat ja l’aprofitareu, eh?
Molts petons!!!!
Jordina
Jordina - 29 Febrer, 2008 at 10:41 pm
hey jordina!
quina il.lusio sentir-te!
osti lo del terratremol va ser fort, i aixo que no era res, la majoria de gent ni es va enterar, al tren es nota molt i jo vaig flipar, la sensacio es com si t’agafa algu pels hombros i et sacseja molt fort, es molt raro.
lo de les cares, al principi a mi tambe em passava, pero quan portes un mes comences a veure a tothom realment, i a reconeixer-los.
aviam, els trens estan en japo pero hi ahn lletreros per tota arreu en angles, de fet es bastant facil quan portes un parell de setmanes, aixo si, les dos primeres setmanes vaig fer mes voltes que un rellotge. Pillava el tren que no era, m’equivocava de direccio, i alguns trens no paren totes les estacions o canvien la direccio a una estacio pel morro. Pero tot es questio de practica.
un peto molt gros per tu i molts records pels vaqueros!
ruthasensio - 1 Març, 2008 at 1:34 am
jejejeje, atención, pregunta, ¿en que se diferencian un chino y un japo?
enkil - 1 Març, 2008 at 3:05 am
¿En el idioma, por ejemplo?
rogerlamosca - 1 Març, 2008 at 4:23 am
Nu se, a mi me hablan uno u otro y todo me suena a chino
enkil - 1 Març, 2008 at 10:18 pm
Atencio: TOTS VAM FER CHIN CHIN, PER L’ANIVERSARI DE LA VACA.
“tots vam fer la polla pel cumple de l’iidiota”. petons
ignasi - 4 Març, 2008 at 10:52 pm
weey Ruth, m’he tornat un fan del teu blog! Prrf, cada cop que veig les fotos del menjar…hummm… Vaja aventurilla que estas visquent, quina enveja, jo també vull pasar un terratremol!! (de 3.2 basta…). Be, que segueixi tot igual de be i puguis contar moltes mes coses als teus fans, una abraçada!
Juanmi - 6 Març, 2008 at 4:12 am
Ruth Bonica!!
ai, que feia molts dies que no et deia res!! però sí he anat mirant les fotos i de veritat que ric moltíííssim. Tens un sentit de l’humor que posat en aquest ambient queda subrealista. Ets capaç de captar detalls que realment descobreixen i desubiquen.
EN VOLEM MÉS!!!!
Òstres, cada vegada hi entenc menys. Com més fotos veig, menys entenc aquest país. Aquesta manera de vestir, aquests puntassos, tenen alguna explicació… no sé… antropològica? cultural? política? tebeoística?? No sé, és que la nena dels llacets del metro és al.lucinant. La gent es presenta així als curros? Què en pensen ells mateixos d’ells mateixos??
Per aquí, ja ho saps, hem fet 12 anys. Felicitats per la part que et toca.
Va dir el Roger que creuen els japonesos hiperproductius que treballes molt ràpid i molt eficient. BRAVA!! Explica’ns-ho!
Prometo més. He estat desconnectada però prometo parlar-te més. I a la propera… explicar-te més.
T’estimem i esperant que continuïs molt bé!!
Núria de l'Armentera - 6 Març, 2008 at 5:21 am
hey, ja m’he enterat que aquest any no hi hagut romeria….
despres ens diuen que ens fem grans, aixo no pot ser!
hey juanmi! quan de temps, aviam quan t’animas a fer blog i ens ensenyas lo guapa que es grana! ay las canyitas, las tapitas…
osti nuria, jo tambe intento entendre’ls, pero es complicat. La penya que es disfressa normalment son adolescents, suposo que en un pais on la diferencia es veu com algo xungo, es una manera de rebelar-se. Pero estic comencant a coneixer japonesos, i aqui hi ha de tot, he conegut gent collonuda que te una manera de pensar molt lliberal.
bueno segueixo currant que estic fins dalt, com sempre…
ruth - 6 Març, 2008 at 7:22 pm
Que tal, Ruth?
Ja has fet la mudança o et toca currar-t’ho el cap de setmana?
Nena que la gravació encara cueja, no hi ha manera d’acabar-la. Jo crec que tornaràs i encara no estarà!! Tu i jo ja ens buscarem qualsevol altra excusa…
Com va el teu anglès? segur que ja el domines; així que quan tornis et deixarem el paper de traductora-orientadora als guiris que apareixin per la vaca!, que cada vegada estem més rodejats.
Suposo que ja deus saber que el Benito ja ha plegat, no té desperdici la foto darrera la barra del Roger, el Guillem i el Benito. Ara estem orfes de caldos gallegos!!
Molts petons i no deixis de fer fotos i d’escriure!!
Jordina - 7 Març, 2008 at 10:55 pm
Ruuuuthhhh!!! Quántes coses!!!
Un terretrèmol!!… què fort,
a mi em flipa això que expliques dels homes amb els guants de color blanc empentant a la penya al metro,jejejeje
és tota una cultura “poc a poc”, miqueta a miqueta, ja ho mostren elles, sobretot, quan caminen….. paset paset paset, petitets, petitets, petitets…..jejeje a mi em causen tendresa, moltes vegades aquestes dones.
M’encanta, ens vas ensenyant vocabulari fins hi tot, i xomino, com és???
Molts petons!
Lina.
Lina - 8 Març, 2008 at 11:29 pm
hola familia, m’he traslladat al pis nou i no tinc internet.
estare uns dies sense dir res, no patiu, no te res a veure amb la jakuzza ni m’he fugat amb un japones, nomes que aqui aixo de les conexions es molt complicat, aixi que necessito un temps per mirar-m’ho.
un petonet
ruth - 10 Març, 2008 at 6:34 pm
Jo nena, que este fin de semana hacemos calçotada en mi casa y queríamos hacer una conferencia on line contigo. Dales caña, a ver si para el sábado lo tienes ya y podemos hablar todos contigo. Y sino ves a casa de algún colega a una hora. Venga va.
enkil - 11 Març, 2008 at 8:21 am
Hola ruth i borinots.
Com que fa tans dies que no escric, ja he perdut el fil
i no et preguntare x terretremol ni el pis nou.
Punto 1: Crec que projecte audio vol fer un Album conceptual
i posen excuses com que s’ha borrat tot pero en realitat cada vespre
van a grabar per aconseguir un autentic WallofSound que superi
a Phil Spector!!!!
Punto 2: Calçotada i conferencia on line de Waltrapillas borratxos cridant,
intenta no tenir ningu al costat pq la situació pot ser pitjor que el terretremol.
Punt tres: Em apres polla i vaca en japones i la lina pregunta xomino,
pero, a veure, no us interesa mes saber con es diu: Tinc Gana, Quan costa
el Sushi o com et dius??? Es que sou la ostia!!!!!
sergi - 12 Març, 2008 at 7:14 am
molt guay lo del japo, t`enyorem molt, t´estimem molt etc etc…, ja has fet la aventura, la gracieta etc…, ja t`has realitazat, has fet curriculum etc etc… molt interessant i tal ARA TORNA TORNA JA, ja esta be!!!!!!!!!!
pumkjoiuueedss (es mi nick, soc el guillem)
enkil - 16 Març, 2008 at 4:01 am
ey Ruth, que aunque haya salido mi nick es Guillem posteandote desde mi casa, que estem de calsotada.
enkil - 17 Març, 2008 at 12:24 pm