decàleg de topics I
Tòpic 1: Els japonesos són baixets. Doncs no molt més que els espanyols, tenint en compte que un parell de generacions han viscut una guerra, no n’hi ha per tant.
Tòpic 2: Menjen molt peix. Menjen molt de tot,els hi encanta menjar a totes hores, són bons menjadors i bebedors.
Tòpic 3: Foten empentes al metro. És impossible no fotre empentes en aquest metro.
Tòpic 4: Miren als extranjers descaradament. A Tokyo hi ha tants extranjers que no els hi foten ni cas.
Tòpic 5: Són grocs. Jo encara estic buscant algun que ho sigui.
Tòpic 6: Porten kimono. Alguna iaia he vist, peró no és molt habitual.
Tòpic 7: Els lavabos japonesos tenen un chorrico d’aigua. Doncs jo nomes l’he vist al curro, i la veritat és que, collons el chorrico, t’alegra molts matins!
Tòpic 8: Menjen arrós a totes hores. Aixó sí, aquí no tens problemes de panxa.
Tòpic 9: Es saluden fent reverències. Més que una reveréncia és un moviment sobtil de cap, em costarà treure’m el costum quan torni a Barna.
Tòpic 10: Són uns sosos. Qui digui aixó no s’ha pres unes birres amb ells, quin perill!
Com sempre, fotos clicant als japos en tanga.
Salut!
Filed under: Tokyo | 8 Comments
Cerca
-
Actualment estàs navegant pels arxius del bloc Ruth-san a Tokyo .
Ei Guapissima!!! Kin patir!! encara no volia preguntar massa que passava que ja no ens deies res… Guai que hagis passat unes angines, ke tot sigui això!. Jo tambè he estat malalt, i és un pal cuan estas paxuxo, i casualment en 2 o 3 dies ningú et truca… quina solitud! porca misèria!. Ja tranquil, i “curat” (je, je, no hi ha medicament per lo meu) et dirè que llegint l’anterior report, he comprès que el que et falta és en ROGER!!! tranqui ke ja arribarà… EI! ke molt petons, que força i pa lante!!! També et trobem a faltar!
TOPIC 11: LA PIXA LA TENEN…? PETITA I FINETA, AL ROTLLO FIDEU?
Enkel: toto
kines fotos més xules!! ke es en totoro??
Ei! si hi ha tanta gent segur que hi ha una japo per l’ignasi. No corris, que ara per ara tindria un cumul de feina… JE, JE YUPI!!!!!!!
mil petons.
Enkil: toto
Pues yo tengo ya cara achinada, entre tus fotos y el libro que me estoy leyendo, muy bueno y recomendable por cierto.
Tokyo Blues – Haruki Murakami
joder soy un antiguo te he mandado ya diez postales y se ve que no llega ninguna a ved zi mentero dezto de las bojs estas. ¡que soy de pueblo coñe! . Hala! a ver si no trabajas tanto que eso es pa los chinos no pa los japonezes ! El roger está bien no te preocupes aunque no he ido aún a jugar a la wii como prometí porque tengo reumatismo craneal creo que se llama. En fin un beso de María y mío y a pasarlo bien que enseguida estás aquí de nuevo so tonta ! No se si lo he hecho bien mándame un mail si acaso pa saberlo
¡hostia lo he hecho bien ! si he mandao la postal y ya ha vuelto y tó !
Ooooooooooooostitu.
Quina botiga mes guai de totoro.
Jo mai demano que em portin
res dels viatges, ni levi’s dels USA
(Com el guillem) ni mantega d’Andorra,
ni salmo de noruega, ni un castor del canada,
pero un totoro, un totoro si porfa, o un gatobus
o el carricoche amb que el que fan la mudança,
sort que no estic a tokio o em deixaria
la setmanada a la botigueta del totoro.
Salut
Ostia Ruth!!!
M’agarada tant mirar el teu blog!!! M’ho passo teta, m’estàs fent més aprop aquest món japo, ara, que jo amb un japo… no sé no sé, ara per ara mai m’ha vingut de gust, ni m’atreuen gaire, que diguem…jejeje (no malpenseu, que amb l’Alvarito estic de perles!!!)
Cuida’t molt.
Petons guapíssima!
Lin.
TIET ROGER, TIETA RUT
VOLEM UN TOTORO
PLEASE