soc una gaijin
Avui dissabte he anat a fer el guiri, aquí és gaijin.
Demà treballo, s’ha d’entregar una cosa dilluns, i he volgut veure un munt de coses. He anat a Hibiya, he vist el palau imperial, bueno lo que he pogut, perque hi han molts polis que no et deixen passar. He anat a Ginza, un barri molt pijo, i a Roppongi, un barri de marxa bastant hortera. Coses de guiri, ay de gaijin, perdó.
A Ginza he vist per primer cop una mani japonesa. La veritat és que els hi vindrien bé unes classes de com manifestar-se, semblaven un grup d’escoltes fent una gimcana. Hi devien haver uns cincuanta, la meitat disfressats de pokemon, anaven ordenadament guiats per la polícia, que més que controlar-los els protegia del trànsit. La mani era en contra d’una base americana que hi ha a Henoko. Jo ho entenc perfectament, serà que no hem tingut bases per allà, peró home, lia-la una mica, busca més gent, no sé, una cosa més sèria. Bueno s’haurà d’editar el manual de l’anarquista en japonés.
Ha fet un dia collonut, el temps aquí canvia d’un dia per l’altre, literalment. Un dia neva, a l’endemà un sol de primavera. Després venen els refredats, aquí tothom està refredat menys jo, serà la homeopatilla?
Un petó, demà vaig a currar, quin rotllo, peró espero sortir d’horeta i fer més fotos.
Filed under: Tokyo | 6 Comments
Cerca
-
Actualment estàs navegant pels arxius del bloc Ruth-san a Tokyo .

jajajaja, que risas yo solito con tus fotos, sobre todo la macro-mani, aunque como muy bien apuntas en Tele-espe, El In-mundo y la CoPPe esto serían un millón de manifestantes o… alomojo más.
Bueno encanto, siento que tengas que currar el domingo No, el sábado, es que con este lío de horas de diferencia y con que no se ni que día estoy…) pero al menos curras en algo que te gusta, a mi como nada me gusta me quitaron (me estoy quitando o o o o o o o o o o o o o o o o o o o ohhhhhh)
Petonets
Hoola guapa!
avui tot just he vist el vídeo.Tinc 0 aptituds pel món cinematogràfic, ja ho tinc clar.
Vinc d’esquiar tres dies amb l’escola, estic cruixida. Ja no recordava que quan tens 15 anys pots esquiar sense haver dormit… i nosaltres ja no podem.
No entenc el Japó. En serio, no l’entenc. Veig les fotos i no aconsegueixo fer-me l’ideia de per què aquesta mania de barrejar ninots de dibuixos amb la vida real. Vestits com si els dibuixos animats fossin realment importants pel món, per les seves vides. Ai no sé. Continuaré seguint la teva experiència, a veure si començo a fer-me còmplice.
CONTINUO DIENT QUE TES UNA VALENTA
Ei Ruth! Que bueno! per a mi, aquests es el blog de les partides de caixa. Entre les fotos, els comentaris de tothom, els del JOSE, el video (VAYA VIDEO!!), i el barret xines d’en Roger… no puedor…me parto.
No vegis quin climax! un dia neu, un de sol… aquest darrer lloc on has estat es molt pintoresc. Sembla la maqueta d’un flipat. On està la gent? que s’aparta tothom quan fas fotos? espais molt grans… poques multituts… AHA!! Ja se, estan tots CURRANT! mil.lions de petons
ENKIL=JOSE=enkil
jajajaja ignasi, si, soc yo
Ey ruth, esplicat algu mandrosa
hola, si entre setmana soc una mandrosa, perque treballo molt i vaig molt en tren.
Avui he anat a la oficina d’inmigracio, d’aqui a uns deu dies tindre la alien card!
Lo millor es que la meva categoria professional al japo es engineer, si si, ingeniera, aixó es respecte pels dibuixos animats i lo demes son tonteries!
He fet una foto pel meu pare, es lo mes aprop que estara de tenir un fill ingenier…
Joer, ingeniera, como mola una amiga ingeniera en Tokio. Eres la mejor