Pels millors amics del món….

Hola nois, escric tard, m’havia de recuperar de l’emoció.

Aquesta setmana he rebut el millor regal de tots els que em podien fer, vosaltres. Us he pogut veure desde una petita finestra, i ha sigut com si fossiu aquí. He plorat, no vegis a la feina vaig haver de parar-lo. M’he descollonat, veig que ho heu celebrat sense mi, eh? Així m’agrada. I, sobretot, us he sentit molt a prop, que aquí us trobo molt a faltar.

Només puc dir, que ara que sóc lluny, em dono compte del que realment importa, el que realment vull aconseguir a la vida, i resulta que ja ho tinc. Cap feina glamourosa, ni cap trepidant ciutat podran mai comparar-se a vosaltres. A vegades sents que et falta alguna cosa, i si la busques et dones compte de que la tenies al costat. Us estimo.

Moltíssimes gràcies, espero no deixar-me a ningú, Mercè, David, Queralt, Eudald, Vero, Jordi, Marta, Joana, Martina, Luca, Pares: Mercè i Josep, Pepita, Lolita, Pepe, Jordina, Guillem, Flor, Marc, Cristi, Núria, Lina, Ignasi, Sergi, Monica, Ricard, Mateu, Mariona, Xavi Celaya, Xavi Morta, Paadin,Núria de la mosca, Rafa, F. Sanchez, Pepe Asturies, Aymar, Juan, Steph, Jose, Christian, Thomas, Juanmi, Brossa, Isidre, Dani Hippie, Silvia, María Sola, Lucía acompañada, Álex, Ángel, Vincenzo, Aurora, Gemma, Federico, Niestzche i sobretot a tu, Roger, amor meu. Atenció al moment cursi…no és propi de mi.

Us deixo unes fotos d’un dinar a casa de la Sakiko, una noia amb una família molt divertida, ja us explicaré. I de la neu, avui ha nevat, aquí l’hivern es pot tocar.